Entrevista a Gemma Tur, professora del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació

(Contenido en el idioma por defecto)
1.      Passades les vacances de Pasqua tornam a la nova quotidianitat. Com heu viscut aquestes setmanes de confinament i nous hàbits de feina?

Ara que ja encaram la desescalada ho visc tot amb més expectació encara, amb confiança que es fan les coses bé i amb l’angoixa d’haver desitjat una tornada a la normalitat més ràpida. He intentat mantenir la calma i estar molt operativa sempre perquè el confinament només fos físic, i estar sempre molt comunicada amb tothom, companys i alumnes. Potser, el que sí que he fet com a estratègia fins ara ha estat no ser gaire social, poc connectada a la xarxa, perquè és evident que no és fàcil mantenir el ritme de feina estant a casa, així que he hagut de ser molt estratègica, i posar-me al correu sense passar per les xarxes...

2.      Tenint en compte que la Seu d’Eivissa i Formentera fa temps que se serveix de l’educació en línia, us ha estat més fàcil adaptar-vos-hi ara? Quins punts forts i febles hi veieu?

Segurament, sí. La Seu universitària d’Eivissa i Formentera és una seu connectada de manera inherent, i això vol dir que la institució ja té molta estructura per funcionar de manera distribuïda, en xarxa, i un gran equip, multidisciplinari, molt ben organitzat i interilles… 

3.      Quina importància té la relació entre les TIC i l’educació per millorar el sistema educatiu actual? Creieu que és una bona oportunitat per avançar en aquest àmbit?

A mi em sap greu parlar d’oportunitats quan la situació ha estat i és tan terrible, però sí: jo crec que els entorns virtuals enriqueixen l’aprenentatge perquè ens permeten desenvolupar altres habilitats, que són molt necessàries per participar en la societat en què vivim. Per tant, crec que sí, que en aquesta crisi sanitària, la relació entre les TIC i l’educació per millorar el sistema educatiu és molt més que una oportunitat: és una autèntica responsabilitat, que depèn de tots i totes, cadascú des del seu rol.

4.      Si es repeteixen períodes de confinament, s’hauran d’adaptar totes les etapes educatives a un nou model d’educació basat en l’aula digital? Com veieu aquest possible procés d’entrada de la pràctica educativa a les cases? La comunicació amb les famílies i el treball conjunt serà essencial…

En el moment en què escric aquestes respostes pens que sí: s’hauran d’adaptar totes les etapes educatives, i esperem que no sigui per un rebrot, però el que és segur és que, com a mínim, serà per mantenir tot el que hem aconseguit fins ara… I fa dies que hi pens. Crec que a hores d’ara és molt important que l’Administració creï estructures, però, a més, i més que mai també, serà hora de parlar de currículum, de competències, de continguts llindars i de dissenys didàctics. Una vegada superada la primera urgència, en la qual era necessari sobretot respondre a les necessitats més imminents, ara és l’hora de la reflexió més acurada i del disseny didàctic.

5.      Es parla també de la bretxa digital, hi ha famílies que no disposen dels recursos per accedir al món digital. En aquest sentit, poden augmentar les desigualtats educatives? Quina intervenció educativa s’ha de fer en aquest aspecte?

Sí, és evident que si els entorns digitals requereixen infraestructura, són un element més per a la desigualtat; per tant, la primera cosa que s’hi ha de fer és assegurar-hi l’accés a tothom. Però, una vegada garantit l’accés, s’ha d’entendre que l’habilitat de convertir la xarxa en una oportunitat d’aprenentatge és també fruit de la bretxa digital i, per tant, hem de donar l’opció que tothom desenvolupi aquestes capacitats.

6.      La UIB també s’ha adaptat a les circumstàncies per acabar el curs. Quin paper té la Universitat en l’adaptació d’aquest procés i què pot reforçar del seu àmbit digital?

La UIB ja tenia una estructura molt sòlida i a la vista està que des de tots els àmbits de decisió, els equips han respost amb immediatesa, amb flexibilitat, amb molta responsabilitat i molta empatia per adaptar-se a les necessitats de tothom. Crec que la UIB ha donat un exemple de lideratge i que sap portar el curs a bon port.

7.      Com heu continuat la vostra tasca docent i d’investigació? En quins projectes treballau?

Treball en diversos projectes de docència i de recerca, i tot en relació amb la tasca que desenvolup a la Seu universitària. M’agrada molt treballar amb el Grup de Tecnologia Educativa del qual som part, però també m’agrada molt treballar des l’oportunitat que em permeten la docència i la coordinació de diferents programes que faig a la Seu, com són la Facultat d’Educació, el Màster de Formació del Professorat i l’estimada UOM. Sens dubte, la vida acadèmica és apassionant i ara només cal que conservem la salut perquè la vida i l’acadèmia continuïn.

 

Fecha de publicación: 14/05/2020