Entrevista a Maria Ballester, professora de Dret Constitucional

(Contenido en el idioma por defecto)
1. Arribam al mes de maig i quasi veiem el final de l’estat d’alarma, però com heu viscut la situació d’haver estar enfora de companys, amics i família i, a més, traslladar el gabinet a ca vostra? Com ha estat aquest procés d’adaptació?

Per mi —com per tothom, supòs— són setmanes molt complicades, i ho han estat especialment les dues primeres. La incertesa de l’evolució sanitària m’ha causat desassossec i intranquil·litat.

Per altra banda, l’adaptació de la docència i l’avaluació contínua m’han preocupat especialment: pensava constantment de quina manera podia ajudar els alumnes i tranquil·litzar-los, però sense rebaixar el nivell d’exigència. M’ha costat desconnectar de la feina i, al mateix temps, trobar les condicions per treballar amb tranquil·litat.

Per posar una mica d’ordre en la nova situació, m’he organitzat per tenir moments de desconnexió fent exercici, mirant alguna pel·lícula, llegint... I, com tothom, he trobat canals «alternatius» per mantenir el contacte amb la família i els amics. Poc a poc, m’hi he adaptat.

2. A l’article de l’Ara Balears «Drets fonamentals en temps de crisi», analitzau la problemàtica entorn de la retallada de drets i llibertats públiques a l’hora de gestionar qualsevol crisi sanitària. Com considerau que s’ha gestionat a Espanya l’equilibri entre el control de la situació d’excepcionalitat i les restriccions als drets i llibertats de les persones?

Com vaig exposar en aquell article, la COVID-19 posa a prova les estructures jurídiques i la capacitat de resposta de les autoritats. La situació és gravíssima, tristament comparable a un conflicte armat; només que, en aquest cas, l’enemic és un gran desconegut, amb una virulència extrema, que ataca amb la mateixa intensitat la salut de les persones i el teixit econòmic.

Pens que el camí que ha seguit el Govern (amb la declaració de l’estat d’alarma) és el correcte, donat que l’origen de la crisi no té un component polític (o de desordres públics, que seria el supòsit que podria habilitar la declaració de l’estat d’excepció). El marc constitucional i legal habilita el Govern perquè adopti mesures extremes per gestionar situacions extraordinàries. Certament, les decisions de les autoritats han restringit d’una manera molt severa la llibertat de circulació (amb les mesures estrictes de distància social) i, de fet, ha impossibilitat exercir el dret de sufragi. Si ens fixam en països com Portugal o Alemanya, potser les decisions que han estat adoptades a Espanya ens sembla que són excessives, però no tots els països tenen la mateixa realitat. El dubte rau en la proporcionalitat de les mesures en relació amb els objectius que es persegueixen (la salvaguarda de la vida i la salut). Els ciutadans hem de tenir la tranquil·litat de saber que, fins i tot ara, si cosideram que s’han produït excessos en les actuacions dels poders públics, els podem denunciar. En aquest cas, els tribunals hauran de decidir sobre la legalitat de l’actuació de les autoritats competents. Jo entenc que, en general, fins ara i tenint en compte les condicions en què estam, els límits infranquejables dels drets i llibertats han estat respectats.

3. Pel que fa a aquesta polèmica i si pensam en el futur, com creieu que s’articularan drets com el de manifestació o lliure circulació en un possible context de confinament perllongat?

Segons com evolucioni la malaltia, potser algunes coses hauran de canviar. L’objectiu és preservar, per sobre de tot, el bé més preuat i el pressupòsit de qualsevol altre dret: la vida i la salut. En aquest context, entenc que fins que no recuperem la normalitat no es faran manifestacions multitudinàries, però no es podran impedir concentracions o reunions, si es respecten els límits de distanciament social recomanat pels especialistes (aquest és el plantejament del Tribunal Constitucional alemany).

D’altra banda, tal vegada ens haurem d’acostumar temporalment a unes normes de distanciament social que afecten clarament la llibertat individual d’anar i venir. La premissa bàsica és que les restriccions que s’hagin d’imposar hauran de ser proporcionades al context en què s’hagin d’aplicar i hauran de durar el temps estrictament imprescindible fins que es restableixi la normalitat.

4. Creieu que caldrà replantejar el marc jurídic actual per ajustar-lo a la nova realitat que vindrà?

En aquests moments, tenim tants d’interrogants que no podem descartar res. Pensem que el dret és una construcció humana per establir unes normes de convivència que es va adaptant a les necessitats socials. Això sempre ha estat així. Per tant, si les exigències socials canvien, el marc jurídic necessàriament s’hi haurà d’adaptar.

5. Sou la subdirectora del LIDIB (Laboratori Interdisciplinari sobre Drets i Llibertats de les Illes Balears), quin paper pot tenir el Laboratori davant els efectes que tindrà la imminent crisi política, econòmica i social sobre els drets humans?

El LIDIB, en aquests moments, com sempre, està al servei de la comunitat universitària i de tota la societat. El Laboratori neix amb la convicció que és necessari articular vies adients per fomentar la cultura de pau social en la nostra societat, ja sigui a través de la docència, la investigació o la transferència de coneixements. Els drets fonamentals –en qualsevol moment i també en situacions d’emergència– són bàsics i constitueixen una de les bases de l’ordre públic. L’equip del LIDIB segueix amb preocupació els efectes d’aquesta crisi en la vida i en el benestar de les persones. La nostra experiència pot contribuir al debat sobre les mesures que s’han adoptat fins ara. De fet, altres companys del Laboratori també han publicat articles sobre les conseqüències socials de la crisi i de les sancions derivades de l’incompliment del confinament obligatori. Els membres del LIDIB estam preparats per col·laborar amb totes aquelles persones i entitats —públiques i privades— que estiguin disposades a contribuir a l’enfortiment dels drets humans.

6. Com us heu adaptat a les classes, tutories i recerca des de ca vostra? En què treballau actualment?

Pel que fa a l’adaptació a les classes i a les tutories, aquesta qüestió l’haurien de respondre els meus alumnes. Esper que els estudiants sentin que, tot i la distància, em tenen a prop per animar-los i ajudar-los a assolir els seus objectius. Les directrius del Vicerectorat de Docència i, en el meu cas, l’ajut de l’equip del deganat de la Facultat de Dret han facilitat aquesta transició. El suport del personal de Campus Digital ha estat fonamental.

La docència ocupa bona part de la meva jornada laboral. A més del seguiment del meu grup de GAID i dels alumnes del TFG, prepar, amb Joan Oliver, la docència a distància d’una assignatura de la UOM. En l’àmbit de la investigació, estic centrada en la qüestió dels drets lingüístics dels ciutadans, i també seguesc de molt a prop els efectes de la declaració de l’estat d’alarma en l’àmbit autonòmic (en la mesura que s’ha produït una centralització temporal de competències). I, juntament amb Margalida Capellà i Valentina Milano, coordín un projecte encarregat per l’IBDona.

Fecha de publicación: 28/04/2020